dissabte, 11 de setembre del 2010

Wounded Knee


Aquets dies estic una mica baix de forma, una inoportuna lesió durant la segona setmana del mes d’agost ha acabat sent un trencament parcial de menisc. Les dues darreres setmanes se’m han fet interminables, arrossegant la cama per caminar i omplint-me de calmants fins a les orelles per amortir el dolor. Per sort el dilluns em faran una artroscòpia i sembla que aviat podré a tornar a fer vida “normal”, clar que com diu el Manuel Cáceres hauríem de definir què és això de vida normal.

Avui, seguint una conya particular sobre la meva debilitat per les pelis de “l’oest” amb l’Amanda Ramos, i lligant-ho amb el meu genoll lesionat he recordat “la massacra de Wounded Knee”.

El 29 de desembre de 1890 més 500 soldat del famós setè de cavalleria van rodejar un campament dels indis lakota per tal de conduir–los cap a un tren que els havia de deportar. No s’ha aclarit ben bé però la cosa no va acabar com era prevista i 135 lakotes, dones i nens inclosos, i 25 soldats van acabar morts.

Una mostra més del salvatges que poden arribar a ser el humans. Però “Wounded Knee” només és un exemple, fets d'imposició del fort sobre el dèbil passen molt sovint, massa sovint. Tots en som una mica responsables: uns per fer-ho i els altres per tolerar-ho. Callant i baixant el cap no es construeix un món millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada